Com ja sabeu sóc un gran fan dels productes de Google i el que podriem anomenar un “heavy user” i un “early adopter”. He usat productes de Google des del primer dia, abans inclús de que estiguessin públicament disponibles. Els he defensat moltes vegades inclús més que la pròpia Google com vaig fer quan em vaig convertir en un evangelista de Google Wave, Google Inbox o de de Google Plus, malgrat que la companyia de la gran G acabara matant aquests i molts altres productes.
Dit això, també sabeu que no sóc cap integrista i que també use productes i serveis de Microsoft, Linux i Apple. Això segurament em dona una perspectiva més global que l’usuari mitjà, més centrat en mantenirse en una o altra opció i no barrejar.
Durant l’any 2022 he estat usant pràcticament de manera exclusiva productes de l’ecosistema Apple: un MacBook Air per a tasques lleugeres, un Hackintosh equivalent a un Mac Pro per a tasques més pesades, un iPhone 13 pro Max, un Apple Watch SE (i els darrers mesos s’han unit uns Airpods Pro de 2a generació).
He de dir que com a usuari de productes de Google l’experiència dins dels productes de Apple ha estat molt bona (Gmail, Google Calendar, Google Maps, Google Chrome, Google Drive, Google Fotos, Google Tasks). Això unit a la gran qualitat del maquinari de la pometa ha fet que l’experiència fos premium. Això sí, sempre havia d’estar lluitant contra “l’ecosistema”. Apple sempre t’espenta a usar el seu navegador d’internet, el seu sistema de mapes, el seu gestor de correu i el seu gestor de tasques. Tots ells molt bons. I ací és on la majoria d’usuaris acaben “acostumant-se” a usar els productes que millor integració tenen que són els propis d’Apple i acaben presoners de “l’ecosistema”. En canvi, usuaris com jo, que romanen en l’ús de l’ecosistema de Google, podem anar i venir d’un a l’altre amb certa facilitat.
I això és el que he fet. M’he passat un any amb productes d’Apple i ara vos puc fer cinc cèntims sobre la meua experiència una vegada ja he migrat a Pixel.
Començarem pels auriculars
Anem a comparar els Airpods Pro 2 amb els Pixels Buds Pro. A nivell estètic preferisc els Pixel. Personalment no m’agrada el factor de forma dels Airpods, ni que només estiguen disponibles en color blanc. A nivell de bateria i caixa de càrrega són molt similars, si bé és cert que els d’Apple incorporen un xip de localització tipus Airtag i els Pixel només recorden la darrera ubicació de l’aparell al que es vàren connectar.
A nivell de comoditat els Airpods sempre tinc la sensació de que em van a caure i me’ls he d’estar recolocant tot el temps. Els Pixel se m’agunaten millor però de tant en tant també tinc eixa sensació. A l’hora d’usar els controls tàctils els Pixel són més pràctics ja que els pots fer funcionar amb un sol dit, mentre que els Airpods necessites 2 dits i moltes vegadaes acabes treiente’l de l’orella si no el manipules amb cura.
I passem a parlar del so. En aquest aspecte ambdos cumpleixen, malgrat que els Airpods són superiors tant en el mode transparència (és com si no portesis auriculars) com en la cancel·lació activa. L’audio espacial no és una cosa que haja apreciat massa, a més a més Google ha anunciat que estarà disponible també als Pixel al gener.
Iphone vs Pixel
Seguim ara amb el mòbil. He estat usant un iPhone 13 pro Max des de gener d’enguany. Des del minut 1 que tens un iPhone a la mà, tens clar que estàs davant d’un producte prèmium. La qualitat de materials, el disseny, la presentació són insuperables. A més a més, una vegada començes a usar-lo quedes inmediatament enganxat al sistema de navegació per gestos, a la cohesió del sistema operatiu. A la integració de tots els serveis al llarg i ample de tot l’ecosistema (rellotge, ordinador, tauleta). I el sistema iOS em deixa aquella sensació de la filosofia “just works”. No és massa bonic ni personalitzable, però fa el que se li demana.
Amb el Pixel 7 pro tinc la sensació d’estar davant un altre telèfon més a nivell de disseny. Malgrat l’aposta de Google per marcar diferències amb la barra de les càmeres, l’ús dels materials i el disseny sembla estancat des de fa 20 anys. On en el meu parer guanya Pixel és amb una experiència Android molt més integrada amb els productes Google que iOS, molt més personalitzable i flexible.
A nivell de bateria, l’optimització i la integració que dona ser el fabricant del hardware i el software deuria ser un punt a favor d’ambdos, ja que ambdós son creadors del hardware i el software dels respectius dispositius, però per alguna raó la bateria del iPhone 13 pro Max és d’una altra galàxia. Donant-li molta canya aguanta sobradament més de 24-36 hores. El Pixel 7 pro, de moment, m’aguanta fins a la nit, i gràcies.
Quina hora és?
Els rellotges de Google i d’Apple no tenen punt de comparació possible. Val a dir que el primer Apple Watch també va ser una castanya que no aguantava ni un matí. I el Pixel Watch, per a ser la primera generació de rellotges de Google, aguanta de sobra les 24h. No obstant això, la navegació pels menús es un poc lenta i no massa responsiva, sobre tot si el comparem amb l’Apple Watch SE que funciona molt fluït per a ser el model d’entrada i per tant el més assequible.
A dia de hui el Pixel Watch té “errors de bulto”, com ara no tindre sincronitzades les alarmes del mòbil i les del rellotge (suposem que ho arreglaran), no tindre sincronitzats el mode descans o el no molestar amb el rellotge (i per què no, amb el Chrome OS). I després altres decisions errònies com ara una mida única de 41mm que queda menuda al meu canell. La no sortida oficial a l’estat espanyol que el fa difícil d’aconseguir i amb pegues com no poder activar oficialment el LTE (hem d’acudir a trucs com ara aconseguir una esim de prepagament d’un país suportat).
Un punt fort del Pixel Watch és l’esport. Gràcies a la integració amb Fitbit el fa un wearable més atractiu per a l’esport que el propi Apple Watch que en eixe aspecte flaqueja, ja que només està obsessionat en que tanques els anells tots els dies sense tindre en compte els temps de descans i la intesitat dels entrenaments.
En definitiva el Pixel Watch serà divertit veure com el van millorant amb actualitzacions i estarem espectants a la segona generació (si Google no mata el producte abans, DEP Pixelbook!).
I l’ordinador?
Per a acabar d’arrodonir el meu ecosistema Pixel em mancava un ChromeBook. Idealment haguera estat un PixelBook si Google no el tingués tant restringit a determinats països i si no l’hagués assassinat.
No obstant això, gràcies a Chrome OS Flex, he pogut reconvertir el meu MacBook Air de 2017 en un ChromeBook amb suport oficial per part de Google, i així he pogut comprovar la bona integració amb els Pixel Buds Pro que s’han sincronitzat automàticament i em permeten canviar automàticament entre el telèfon i l’ordinador i viceversa, i amb les notificacions del mòbil, la compartició de fitxers i de la conexió a internet.
Un altre plus és que aquest ordinador també l’usa el meu fill per a fer els deures i la integració amb Family Link em permet els controls parentals amb aquest dispositiu.
No és un substitut complet de MacOs ja que no permet tasques pesades com l’edició de vídeo, però per a determinats casos d’ús és una opció molt recomanada donada la lleugeresa del sistema i la velocitat amb la que s’engega la màquina.