L’ús d’una solució lliure o de codi obert es percebut com un risc per molts potencials beneficiaris si parlem d’un ús professional ja siga per empreses o per organitzacions. Si bé s’han de considerar els potencials problemes de qualsevol opció no podem deixar que els prejudicis ens allunyen de trobar la millor solució siga quin siga el model triat per desenvolupar-la i distribuir-la.
Cal qüestionar determinades idees que provenen del model tradicional com és la de que ha d’haver algú darrere fent-se responsable donat que, penseu-ho bé, açò moltes voltes no soluciona gran cosa.
Estudiant diverses fonts podem vore com els arguments a favor i en contra d’un o altre model són sempre discutibles. La meua conclusió es que cal mirar en cada cas particular, cada necessitat, per prendre una decisió. La realitat és sempre complexa.
En eixe cas més que de punts positius i negatius parlem de coses a considerar. En tot cas cal tindre clar que cap solució té cost zero i eixe no pot ser l’objectiu. A canvi de l’accessibilitat econòmica un programari lliure ens va a demanar que dediquem més recursos tècnics.
A Nexe per exemple apliquem una certa discriminació positiva a favor del programari lliure per raons estratègiques que van més enllà de la pròpia empresa. Pensem que el model de desenvolupament lliure proporciona uns beneficis a la comunitat i que cal donar suport. Nosaltres i moltes altres empreses fem l’esforç tècnic i els nostres clients es beneficien d’aplicacions assequibles.
Per altra banda podem trobar-nos sorpreses a l’hora de comparar la qualitat en general de les aplicacions. En un estudi de l’empresa Coverity, dedicada a avaluar la qualitat del software s’arriba a la conclusió que el codi obert comença a superar al propietari en alguns camps.