Al món del desenvolupament de software es coneixen com metodologies àgils a diversos conjunts de pràctiques dirigides a gestionar el desenvolupament d’un projecte.
Contraposició amb els mètodes tradicionals
Es van desenvolupar a partir de la constatació del suposat fracàs del que, des d’aquell moment, es coneixen per contraposició com metodologies tradicionals. Suposat perquè a hores d’ara si bé s’han incorporat diversos conceptes àgils a la gestió de projectes són molts els contextos on hi ha dificultats i una certa resistència a la seua aplicació tot i els reconeguts beneficis que representen.
Reconeixement de la realitat.
Destacaria com a principal característica d’aquestes metodologies el reconeixement de la realitat. Una realitat canviant, plena d’entrebancs i limitacions. On els equips tenen una capacitat que cal conèixer i millorar per traure’n el màxim d’ells però que no es pot forçar per ajustar-se a una idea preconcebuda que pot ser no es revisa fins que es molt evident la desviació.
«Tradicionalment» els projectes son planificats al principi dibuixant una seguit de tasques que s’han de completar. A partir d’eixe moment l’equip encarregat d’executar-los lluita cada dia per complir les diverses fites marcades fins la data final marcada al diagrama de Gantt, l’artefacte que mes a sovint es fa servir actualment per la gestió de projectes de tot tipus.
La idea d’un projecte entés com una sèrie de fases que es completen seqüencial-ment es el que va fer sorgir el terme execució en cascada. Un nom que no debades recorda molt l’aspecte que presenta un diagrama de Gantt i que inclou una certa critica a la poca capacitat per adaptar-se al canvi d’aquest model.
Exemple de practica àgil. El desenvolupament iteratiu incremental.
En canvi l’agilisme proposa una gestió cíclica, continua i a curt termini de les diverses tasques de forma iterativa i incremental. Acceptant el canvi com a part del projecte i gestionant-lo, cosa que algunes voltes no es suficientment incentivat, afavorit o suportat pels processos convencionals.
Per exemple: Es habitual que la carrega de treball s’acumule cap al final d’una fase del projecte provocant pics de treball, estres i precipitació. Amb un seguiment més proper i desvinculat de de cap lliurement al client s’aconsegueix reduir els pics millorant el ritme desenvolupament. La velocitat de creuer de l’equip.
Açò s’aconseguix amb cicles de treball de poques setmanes on es planifica que es va a implementar en funció d’una estimació del que va a costar i una prioritat que depén de diversos factors.
Algunes metodologies àgils.
Scrum, Xtreme programming.
Conceptes.
Gantt, Burndown chart.
Webs sobre agilisme.
