Per a la majoria d’usuaris de software l’única implicació dels termes “codi obert” i “programari lliure” no van més enllà de la facilitat d’accés a determinades aplicacions. La veritat es que estos conceptes suporten tota una ideologia i una estratègia de desenvolupament d’evidents efectes a la nostra societat en termes globals. La idea ha transcendit ja l’àmbit del programari cap a altres àrees del desenvolupament tècnic, cultural i social.
Des que Netscape va decidir alliberar el codi font del seu navegador al 1998 i nombroses millores començaren a circular per les xarxes en poques hores, la tecnologia i la civilització va xafar l’accelerador del progrés una volta més.
La motivació però no és garantir l’accés gratuït a la tecnologia com un dret fonamental. Si bé este podria ser també un objectiu lloable i pot ser figurava entre els objectius de Richard Stallman, l’home que ostenta el títol de pare del moviment pel software lliure.
Clar aclarir que el programari lliure no suposa una renuncia al negoci, si no més bé un canvi de model. Moltes empreses ofereixen ara els seus serveis a partir de programari lliure que sempre necessita, distribució configuració, administració i/o alguna personalització. També es cert que algunes alliberen les seues aplicacions però es reserven determinats components d’especial interes comercial com a font d’ingressos.
Generar un codi amb idea de que siga obert implica una millora de la qualitat per si mateix. El fet que s’haja de poder compartir i desenvolupar per altres persones requereix un esforç per part dels autors, ara convertits en comunitat, que per a beneficiar-se mútuament han d’aprendre i complir unes normes d’estil a l’hora de generar codi.
La contrapartida pot ser un avanç vertiginós de la solució suportat per un exercit de contribuents voluntaris que aportaran com a millores les funcionalitats que desenvolupen per al seu propi us.
Un cas paradigmàtic podria ser “El software darrere del bosó de Higgs”. A l’article publicat pel IEEE s’explica com tot el software necessari ha sigut desenvolupat per més de 1000 programadors, la majoria d’ells també usuaris, amb esta estratègia a partir també de ferramentes de codi obert. Un exemple que resulta de dimensions insignificants si el comparem amb altres projectes com Android or Linux.
Mecanismes con la llicencia GNU GPL, BSD i altres, que entre diferents modalitats permeten la reutilització, fins i tot comercial del programari lliure a partir d’un reconeixement exprés han facilitat la utilització per part de la industria.
Les administracions tampoc s’han quedat al marge. La Generalitat Valenciana per exemple a més d’un programa d’implantació de software lliure compta fins i tot amb la seua pròpia distribució del sistema operatiu Linux i aplicatiu adjunt anomenada Lliurex.